12/04/2010 Rudyard Kipling

100413 ONA LITERARIA by onaliteraria

AUTOR CONSAGRAT
Biografía
Kipling va escriure novel•les, poemes i relats ambientats principalment a l'Índia i Birmània durant l'època de govern britànic. Va néixer el 30 de desembre de 1865 a Bombai (Índia) i a l'edat de 6 anys el van enviar a estudiar a Anglaterra. Va passar cinc anys en una llar social de Southsea, experiència detestable que descriu en el seu relat 'L'ovella negra'.
Va tornar a l'Índia el 1882 i a partir d'aquest moment va treballar per la Civil and Military Gazette de Lahore fins 1889, en qualitat d'editor i escriptor de relats. Més tard va publicar Cancioncillas del departament (1886), una sèrie de versos satírics sobre la vida civil i militar a les casernes de l'Índia colonial, així com un recull dels seus relats escrits per a la premsa recopilats en Contes dels turons (1887).
La seva fama literària es va consolidar amb sis històries sobre la vida dels anglesos a l'Índia, publicades entre 1888 i 1889, que revelaven la seva profunda identificació amb la gent i el paisatge del seu país. Posteriorment va viatjar per Àsia i Estats Units, on va contreure matrimoni amb Caroline Balestier el 1892 i va viure durant un breu període a Vermont. El 1903, es va establir a Anglaterra. Kipling va ser un escriptor prolífic i popular. El 1907 va obtenir el Premi Nobel de literatura, convertint-se en el primer autor anglès mereixedor d'aquest guardó.
Kipling figura entre els principals escriptors de relats anglesos. Com a poeta destaca pels seus versos escrits en l'argot habitual dels soldats britànics. La seva literatura gira sempre al voltant de tres eixos: el patriotisme, el deure dels anglesos de portar una vida d'intensa activitat i la destinació d'Anglaterra, cridada a ser un gran imperi. La seva insistència en aquest darrer aspecte era sens dubte un ressò del passat victorià i va perjudicar greument la seva reputació com a escriptor en els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial.
De les seves principals obres de ficció breu cal destacar Moltes fantasies (1893), El llibre de les terres verges (1894) i El segon llibre de les terres verges (1895), col•leccions d'històries d'animals que constitueixen en opinió de molts el millor de la seva literatura, a més de Precisament així (1902) i Puck, el del turó (1906).
Entre les seves novel•les o relats llargs més buscats figuren La llum que s'apaga (1891), sobre un artista cec; Capitans intrèpids (1897), una història de mariners; Stalky & Cia. (1899), basada en les seves experiències infantils al United Services College, i Kim de l'Índia (1901), un relat picaresc de la vida a l'Índia. El més destacable de la seva poesia és potser Balades de la caserna (1892) i Les cinc nacions (1903). Una mica de mi mateix, publicada pòstumament el 1937, és un relat inacabat sobre la seva trista infància. Va morir el 18 de gener de 1936 a Londres.

Més enllà del límit (fragment del llibre El home que volia ser rei i altres contes)

L'amor no repara en castes ni el somni en un llit trencat.
Vaig sortir a la recerca de l'amor i em vaig perdre.
(Proverbi hindú)

Tot home hauria de cenyir-se a la seva pròpia casta, raça i educació, en qualsevol circumstància. Que vagi el blanc amb el blanc i el negre amb el negre. En aquest cas, qualsevol problema que es pugui presentar estarà dins del curs ordinari de les coses: no serà sobtat, ni aliè ni inesperat.
Aquesta és la història d'un home que deliberadament va traspassar els límits segurs de la vida decent en societat, i ho va pagar molt car.
En primer lloc, sabia massa, i en segon lloc va veure més del compte. Es va interessar en excés per la vida dels nadius, però mai més tornarà a fer-ho.
Al recòndit cor de la ciutat, després del bustee de Yitha Megyi, es troba el carreró de Amir Nath, que mor en una tàpia perforada per una finestra amb una reixa. A la entrada del carreró hi ha una vaqueria, i les parets a banda i costats no tenen finestres. Ni Suchet Singh ni Gaur Chand aproven que les seves dones treguin el cap al món. Si Durga Charan hagués estat de la mateixa opinió, avui seria un home més feliç, i la petita Bisesa hauria pogut pastar el seu propi pa.
La seva cambra donava, través de la finestra enreixada, a l'estret i fosc carreró, on mai no entrava el sol i les búfales es rebolcaven al fang blau. Bisesa era vídua, tenia uns quinze anys, i dia i nit suplicava als déus que li enviessin un nou amant, ja que no es conformava a viure sola.
Un dia, l'home -Trejago era el seu nom - es va endinsar al carreró d'Amir Nath mentre deambulava sense rumb i, després de passar al costat de les búfales, va ensopegar amb un gran munt de farratge per al bestiar.
Va veure llavors que el carreró no tenia sortida i va sentir una rialleta ofegada darrere de la finestra enreixada. Era un riure molt agradable, i, sabedor que les Mil i una nits són una bona guia en qualsevol situació pràctica, Trejago es va acostar a la finestra i va murmurar aquest vers de "La cançó d'amor de Har Dyal “que comença així:
“Pot un home mantenir-se dret enfront del sol nu, o un amant en presència de la seva estimada?
Si se m’afluixen les meves cames, ai, ànima de la meva ànima!, Se'm pot culpar,
ja que m'ha encegat la resplendor de la teva bellesa? “.
Va sonar darrera de les reixes la lleu dringadissa d'unes polseres de dona,
i una veueta va continuar la cançó en el seu cinquè vers:
“Ai de mi! Ai de mi! Pot dir la lluna al lotus del seu amor si la porta del cel és tancada i es concentren núvols per gestar la pluja?
Cap al nord s'han portat a la meva estimada els cavalls de càrrega.
Els grillons que cenyeixen aquests peus els porto posats en el meu cor.
Ordeneu els arquers, que es preparin ... “.
La veu emmudí de sobte, i Trejago va sortir del carreró preguntant qui podria haver conclòs «La cançó d'amor de Har Dyal » d’una manera tan perfecta.
L'endemà, quan anava camí de la seva feina, una dona gran va llançar un paquet al seu cotxe de cavalls. El paquet contenia la meitat d'un braçalet de vidre trencat, una flor de Dhaka, vermella com la sang, un pessic de bhusa o farratge i onze llavors de cardamom. Era una carta, no una carta comprometedora i maldestre, sinó una innocent i críptica missiva d'amor.
Trejago sabia molt d'aquestes coses, com ja s'ha esmentat. Cap anglès seria capaç de traduir aquestes cartes objecte, però Trejago va escampar tots els elements sobre la tapa de l'escriptori i es va disposar a desxifrar el seu significat.
El braçalet de vidre trencat representa a tota l’Índia a una vídua hindú, perquè, quan el marit mor, a la dona li trenquen els braçalets que porta als canells. Trejago va comprendre el significat del fragment de vidre. La flor de Dhaka pot significar «desig», «vine", "escriu" o "perill», segons la resta dels objectes que l'acompanyin.
El cardamom simbolitza la gelosia, però quan un objecte apareix duplicat en aquest tipus de missatges, perd el seu significat simbòlic i passa a indicar senzillament una part d'una seqüència que denota temps, o lloc, si va acompanyat d'encens, quallada o safrà. Així doncs, el missatge deia: “Una vídua ... flor de Dhaka i bhusa ... a les onze”.
El pessic de bhusa va il•luminar a Trejago. Va comprendre la interpretació d'aquest tipus de cartes que depèn en gran mesura del coneixement instintiu - que la bhusa es referia al munt de farratge amb el qual s'havia topat al carreró d'Amir Natha, i que el missatge havia de ser de la dona que s’ocultava rere la finestra enreixada, que era vídua. Així doncs, el missatge deia:
«Una vídua al carreró on es troba el munt de bhusa desitja que vinguis a les onze ».
Trejago va llançar totes aquelles andròmines a la llar de foc i es va posar a riure. Sabia que els homes d'orient no festegen sota una finestra a les onze del matí i que tampoc les dones concerten una cita amb una setmana d'antelació. I així, aquesta mateixa nit, a les onze en punt, es va presentar al carreró d'Amir Nath, emboçat en un burca, que cobreix tant un home com una dona.
Així que els gongs de la ciutat van donar l'hora, la veueta rere el reixat va encetar «La cançó d'amor de Har Dyal» en aquest vers al que la noia paixtu suplica a Har Dyal que torni. La cançó és molt bonica en la seva versió vernacla. Al traduir es perd el to dolençós dels versos. Diu una cosa així:

Tota sola al terrat, em tombo cap al nord
I contemplo els llampecs fendint el cel:
L’encís dels teus passos allà al nord.
Torna al meu costat amor, o em moriré!
Sota els meus peus s’estén el bazaar silent.....
Lluny, ben lluny, reposen el camells cansats .....
El camells i els captius de ta batuda.
Torna al meu costat amor, o em moriré!
L’esposa del meu pare és vella i cruel,
I escarràs de tota la casa del pare sóc.
El meu pa és la pena, i les llàgrimes, l’aigua que bec,
Torna al meu costat amor, o jo em moriré!

Quan el cant va haver cessat, Trejago es va acostar al peu de la
reixa i va murmurar:
-Sóc aquí.
Bisesa feia goig de veure.
Aquella nit va marcar el començament de moltes coses estranyes, i d'una doble vida tan intensa que, encara avui dia, Trejago es pregunta si no va ser tot un somni. Bisesa , o potser l'àvia criada que li va llançar la carta, havia desprès la pesada reixa de la paret de maó, de tal manera que la finestra va lliscar cap a dins, deixant només un forat quadrat pel qual un home àgil es podia enfilar.
De dia, Trejago complia amb la seva rutina laboral, o es posava la seva roba de carrer i visitava a les dames del lloc, preguntant-se si seguirien rebent-lo si sabessin de l'existència de la pobra Bisesa. De nit, quan tota la ciutat es trobava en calma, donava el seu passeig embolicat en el burca pudent, creuava el barri de Yitha Megyi i girava de pressa al carreró d'Amir Nath, entre el bestiar dormit i les parets cegues per arribar, per fi, al costat de Bisesa i la respiració profunda i regular de la dona que dormia a l'altre costat de la porta de l'auster cau que Durga Charan havia assignat a la filla de la seva germana.
Qui o què era Durga Charan és una cosa que Trejago mai va preguntar, i tampoc se li va ocórrer preguntar com no va ser descobert i degollat fins que la seva bogeria va haver conclòs, i Bisesa .. Però d'això parlarem més endavant.
Bisesa era per Trejago una inesgotable font de delícies. Era ignorant com un ocellet, i les seves distorsionades versions dels rumors que arribaven fins a la seva habitació des del món exterior divertien a Trejago gairebé tant com els seus intents de pronunciar papissotejant el seu nom: Christopher.
La primera síl•laba li era sempre impossible, i movia amb gràcia les seves mans de pètal de rosa, com si volgués espantar la paraula, per a després, agenollada davant Trejago, preguntar, exactament igual que una dona anglesa, si estava segur que l'estimava. Trejago li jurava que l'estimava més que a res en el món. I era cert.
Transcorregut un mes des que s'iniciés aquesta bogeria, les exigències de la seva altra vida obligaren a Trejago a mostrar-se especialment atent amb certa dama a la que coneixia. Podeu estar segurs que un fet d’aquesta naturalesa no només és advertit i comentat pels homes de la pròpia raça, sinó també per cent cinquanta nadius.
Trejago havia passejat amb la dama en qüestió, conversat amb ella al costat al quiosc dels músics i de tant en tant l’havia portat en el seu cotxe de cavalls, sense imaginar tan sols per un instant que això pogués afectar la seva vida clandestina, molt més preuada per a ell.
Però les notícies van córrer de boca en boca, com misteriosament sol passar, fins arribar a orelles de la dama de companyia de Bisesa, que al punt va parlar amb aquesta. Tan trastornada hi estava la nena que va descuidar les seves tasques domèstiques i per això va rebre una bona pallissa de la dona de Durga Charan.
Una setmana més tard, Bisesa va interrogar Trejago sobre el flirteig. No sabia de subtileses i es va expressar sense embuts. Trejago es va posar a riure, i Bisesa va picar amb el peuet a terra: un peu tan diminut, lleuger com una calèndula, que hauria cabut al palmell de la mà d'un home.
Molt del que s'ha escrit sobre la passió i la impulsivitat dels orientals és exagerat i obtingut de segona mà, però hi ha en això una part de veritat, i quan un cavaller anglès descobreix aquesta veritat, li sorprèn tant com qualsevol de les seves pròpies passions vitals. Bisesa es va enfurismar, va cridar i finalment va amenaçar que es trauria la vida si Trejago no deixava de immediat a la memsahib estrangera que s'havia interposat entre ells.
Trejago va intentar explicar i demostrar a Bisesa que no entenia aquelles coses des d'un punt de vista occidental.
Bisesa es va aixecar i es va limitar a dir:
No ho comprenc. Només sé una cosa: vaig fer mal fet d’estimar-te més que el meu propi cor, Sahib. Tu ets anglès. Jo no sóc més que una noia negra-.
- si bé era més rossa que una barra d’or de la Casa de la Moneda - i vídua d'un home negre. –
Després sanglotà i va dir:
-Però per la meva ànima i per l'ànima de la meva mare, t'estimo.
No et faré cap mal, em passi el que em passi.
Trejago va discutir amb la noia, va intentar tranquil•litzar-la, però Bisesa semblava més afectada del que és raonable. Res podia satisfer-la, llevat que ell trenqués per complet tota mena de relació amb aquella dona.
Trejago havia de marxar de seguida.
I va marxar. Va besar dues vegades el front de Bisesa mentre sortia per la finestra i va tornar a casa desconcertat.
Una setmana i tres més van transcórrer sense cap senyal de Bisesa. Pensant que la separació ja havia durat massa, Trejago va anar al carreró d'Amir Nath per cinquena vegada en aquestes tres setmanes, amb l'esperança que el copets que donava a la finestra trobarien resposta. No
es va veure defraudat.
Hi havia lluna creixent, i un raig de llum entrava al carreró, il•luminant la reixa, que es va retirar només trucar Trejago. Des de la negra foscor, Bisesa va estendre els braços a la llum de la lluna. Tenia dues mans tallades a l'altura de les nines, i els monyons ja gairebé havien cicatritzat.
Després, mentre Bisesa enfonsava el cap entre les espatlles i començava a sanglotar, algú va grunyir com una fera a l'interior de l'habitació, i una cosa afuada -ganivet, espasa o llança - va travessar el burca de Trejago. L'estocada no li va arribar el cos, però li va tallar un dels músculs de l'engonal, i Trejago va quedar afectat d'una lleu coixesa per a la resta de la seva vida.
La reixa va tornar a ocupar el seu lloc. No va arribar cap senyal des de l'interior de la casa ... res sinó la franja de llum de lluna a la part alta del mur, i més enllà la negror del carreró d'Amir Nath.
El següent que Trejago recorda, després de enrabiar-se i de cridar com un boig entre els despietats murs del carreró, és que va despertar al costat del riu a trenc d'alba, es va desfer del burca i va tornar a casa amb el cap descobert.
Trejago continua sense saber quina va ser la tragèdia: si Bisesa, en una flamarada d'injustificada desesperació, ho havia comptat tot, o si la intriga havia estat descoberta i ella torturada fins a confessar, o si Durga Charan coneixia el nom de Trejago, i el que havia passat amb Bisesa.
Alguna cosa terrible havia succeït, i el pensament del que va poder ser encara assalta Trejago que no ho sap pas ni al dia d’avui.
Un curiós detall del cas és que Trejago desconeix on es troba l'entrada principal de la casa de Durga Charan. Tal vegada en un pati comú a dues o més cases, o potser després d'alguns dels portals de la bustee de Yitha Megyi. Trejago ho ignora. Ja no pot tornar al costat de Bisesa, la pobra i petita Bisesa. L'ha perdut a la ciutat on cada habitatge es protegeix tan gelosament com es protegería una tomba, i on, com una tomba, cada habitatge és incognoscible, i la finestra amb la reixa que dóna al carreró d'Amir Nath ha estat tapiada.
No obstant això, Trejago compleix regularment amb les seves visites, i és tingut per un home molt decent.
No hi ha en ell res que cridi l'atenció, llevat d'una lleu rigidesa a la cama dreta, conseqüència d'un esquinç que es va produir muntant a cavall.

PRODUCCIÓ PRÒPIA:

Tu alma, de Mary Cespón.

Reina en la noche oscura, dibujada entre las sombras, majestuosa, serena, la cima de la montaña más alta, más hermosa, más lejana...
En ella se encuentran los ríos más cristalinos, más puros, que encierran en su incesante galopar la vida... la frescura... El aire lleva consigo el aroma de los árboles, intacto... imperecedero...
La nieve de un color blanco púrpura, virgen, sin que el hombre haya dejado su huella... Los árboles crecen fuertes, salvajes, formando un conjunto lleno de equilibrio, armonía y paz....
Remanso de amor y paz, universo de luz, mar sereno... estas tan cerca y tan lejos, que solo puedo soñarte y llorarte en silencio.
Perfección natural, grandeza Divina, esta es el alma que se refleja, en tu mirada cristalina.

A l’amic Blas, de Josep Lleixà

Aquest poema vol ser un petit homenatge al Blas Girol, Armat, caramellaire, vogador i amic que ens ha deixat no fa massa temps.

Fresc llebeig i mar bonança
Bona pesca nos envidant
Pescadors, a la mar, a la mar.

Encara que queden barques
i mariners cusin xarxes,
ja no es canten a la Torre
aquestes belles cançons.

Escàlams per los rems
col•loca el bon remer,
la canya del timó
empunya el timoner.

Són cançons d’enyorança
dels vells homes de mar
que cantaven tot vogant
quan a bord de sa barca
anaven a tirar la xarxa.

Menys barques
menys mariners
la pesca s’està acabant,
poques xarxes que cosir,
els temps devenen canviants.

Sol, de Martha Aurenti

Sol, que escuchaste mi caminar
por la playa
y advirtiendo mi soledad, saliste de tu cuna
y, aún en pijama, me saludaste.
Te sonreí,
en ese mismo momento
dejé de estar sola.
Tu mirada dorada
y la energía que me brindaste
me acompañarán el resto del día.
Sol, amigo, mío,
sé que cuando te necesite
allí estarás, esperándome,
a la hora de siempre,
a orillitas del mar,
y aunque te escondas detrás de las nubes,
tal vez vanidoso
por no haber lavado aún tu cara,
yo adivinaré tu presencia,
tu energía,
diciéndome como siempre:
“También este día te espera,
es tuyo, ve a por él.”

MISCEL.LÀNIA:
Efemèrides del 12 al 18 d’Abril:
12/4/1857: Es publica "Madame Bovary", de Gustave Flaubert
12/4/1947: Neix Ana María Moix, escriptora catalana.
12/4/1938: Mor Serafín Álvarez Quintero, comediògraf i escriptor espanyol.
13/4/1906: Neix Samuel Beckett, escriptor irlandès, premi Nobel l’any 1969.
13/4/1946: Neix Montserrat Roig, escriptora i periodista catalana.
13/4/1983: Mor Mercè Rodoreda, escriptora catalana.
14/4/1889: Neix Arnold J oseph Toynbee, historiador britànic
14/4/1986: Mor Simone de Beauvoir, escriptora francesa
15/4/1899: S’estrena "La Gioconda", de Gabriele d'Annunzio
15/4/1980: Mor Jean Paul Sartre, escriptor i filòsof francès, premi Nobel el 1964
15/4/1986: Mor Jean Genet, dramaturg francès
16/4/1844: Neix Anatole France, escriptor francès, premi Nobel el 1921
16/4/1859: Mor Alexis de Tocqueville, historiador francès.
17/4/1885: Neix Dinesen, escriptora danesa
17/4/1996: Mor José Luis López Aranguren, filòsof espanyol
18/4/1905: Mor Juan Valera, escriptor, polític i diplomàtic espanyol
Clubs de lectura:
-Durant el mes d’abril, a la Biblioteca Mestra Maria Antònia, llegirem Iskander, Un viatge a la màgia dels llibres, d’Alicia Gil i Silvia Romero. La tertúlia tindrà lloc el darrer dijous d’abril dia 29, a les 7 de la tarda.
-Al Bookclub, club de lectura en anglès, el mes d’Abril llegim Les restes del dia, de Kazuo Ishiguro La tertúlia tindrà lloc el dimarts dia 27, a les 7 de la tarda.
Concursos:
-XX Jocs Florals del Raval. Premis de Poesia. Convocat per l’Associació de Veïns i Comerciants del carrer de la Cera. Llar de l'Avi. Varies categories i premis. Fins el 15 d’aquest mes.
-IX Premi literari Jaume Maspons i Safont. Dotat amb 5.000€ i publicació. Fins el 25 de juny.
-La fundació Crisalida de Camporrells, a Osca, convoca la primera edició del premi literari de relat breu, dividit en tres categories: escolar, general i persones amb discapacitat intel•lectual. Diferents premis, fins el 24 de juliol
Agenda literària:
-Com a exposició permanent podeu gaudir d’un passeig pel bosc dels llibres que hi ha a la riera de Roda de Barà. Un espai dissenyat per Abraham Mendez, Record Guinnes de Cartes publicades, amb la finalitat que tot escriptor que vulgui pengi un relat en un dels centenars d’arbres que hi ha plantats.
-Podeu visitar al Roc de Sant Caietà el museu de l’Escriptor, fundat pel mateix Abraham Mendez i ubicat dins del Centre Cívic La Roca Foradada.