28/06/2010 Jorge Bucay

AUTOR CONSAGRAT
Biografía
Jorge Bucay és un psicodramàtic, terapeuta gestáltic i escriptor argentí nascut a Buenos Aires el 1949 en una família modesta. Graduat en medicina el 1973 i especialitzat en infermetats mentals, Bucay va sentir la necessitat de sortir del consultori per tractar sobre la psicologia de la salut.
En el seu camí a la vida ha sigut venedor ambulant de mitjons, de llibres, de roba esportiva, agent d’assegurances, taxista, pallasso, magatzemista, educador, actor, metge de guàrdia, animador de festes infantils, coordinador de grups, col•laborador de ràdio, conductor de televisió i psicoterapeuta de parelles i adults.
Actualment la seva feina com ajudador personal, com ell es defineix, es divideix entre les seves conferencies de docències terapèutiques, que dicta des de fa varis anys viatjant pel món, i la difusió dels seus llibres, eina terapèutica segons l’autor.
Autor de Cartas para Claudia, Escolta’m, Contes per pensar, Amarse con los ojos abiertos, 20 passos cap endavant i El candidato entre d’altres, les seves obres s’han convertit en bestsellers en més d’una trentena de països de tot el món i s'han traduït a 24 idiomes. A la actualitat és l’editor de la revista mensual de psicologia positiva Mente Sana.
Jorge Bucay assegura que els seus llibres, amb més preguntes que no pas respostes, no són d'autoajuda ni manuals, ja que paraules de l’autor:Un llibre d'autoajuda et dóna respostes, et dóna camins, et dóna pautes... No faig llibres d'autoajuda perquè no tinc les respostes. No dic què cal fer per recórrer un camí espiritual, sinó que hi ha un camí espiritual...
Jorge Bucay va ser acusat l’any 2005 de que la cinquena part del seu llibre Shimriti, incloïa passatges copiats d’un text escrit per Mónica Cavallé. Defensat públicament pel seu amic l’escriptor Gonzalo Garcés, Jorge Bucay afirmà més tard que va ser "un error absolutament involuntari" a l’hora de citar les fonts. Per aquest mateix fet, va deixar d’escriure a la revista Viva de Clarín.

El veritable amor no és altre cosa que el desig inevitable d’ajudar a l’altre a que sigui qui és.
(Jorge Bucay)


OBRA DE L’AUTOR

(Contes per pensar, 1997)

Adonar-se
(conte inspirat en un poema d’un escriptor i mestre del budisme, el monjo tibetà Rimpoché. Bucay el va reescriure segons la seva pròpia manera de parlar per mostrar una característica més dels humans.)
Em llevo al matí.
Surto de casa.
Hi ha un clot a la vorera.
No el veig
i hi caic a dins.

L’endemà
Surto de casa,
Oblido que hi ha un clot a la vorera,
I torno a caure.

El tercer dia
surto de casa mirant de recordar-me
que hi ha un clot a la vorera.
Malgrat això,
no me’n recordo
i hi caic a dins.

El quart dia
surto de casa mirant de recordar-me
del clot de la vorera.
Me’n recordo i,
tot i així,
no veig el clot i hi caic a dins.

El cinquè dia
surto de casa.
Recordo que he de tenir present
el clot de la vorera
i camino mirant cap a terra.
I el veig i,
tot i veure’l,
hi caic a dins.

El sisè dia
surto de casa.
Recordo el clot de la vorera.
El busco amb la mirada.
el veig,
intento saltar-lo,
però hi caic a dins.

El setè dia
surto de casa.
Veig el clot.
agafo embranzida,
salto,
amb la punta dels peus frego la vora de l’altra banda,
però no és suficient i hi caic a dins.

El vuitè dia,
surto de casa,
veig el clot,
agafo embranzida,
salto,
arribo a l’altra banda!
Em sento tant orgullós d’haver-ho aconseguit
que ho celebro fent salts d’alegria...
I, en fer-ho,
caic altra vegada al clot.

El novè dia,
surto de casa,
veig el clot,
agafo embranzida,
el salto
i continuo el meu camí.

El desè dia,
just avui,
m’adono
que és més còmode
caminar...
per la vorera d’enfront.

El conte dins el conte
Feia mesos que vivia espantat pels pensaments terribles d’aniquilació que el turmentaven...sobretot a la nit. Se n’anava a dormir amb el temor de no veure el sol de l’endemà i no aconseguia adormir-se fins que el sol despuntava, de vegades amb prou feines una hora abans d’haver-se de llevar per anar a la feina. Quan va saber que l’Il•luminat passaria la nit a les afores del poble, es va adonar que tenia a l’abast una oportunitat única perquè no era freqüent que els viatgers passessin ni tant sols a prop d’aquest poblat perdut entre les muntanyes de Caldea.
La fama precedia el misteriós visitant, i encara que ningú l’havia vist, es deia que el mestre tenia les respostes de totes les preguntes. Per això, aquella matinada, sense que ningú de casa seva ho notés, se’n va anar a veure’l a la tenda que, pel que l’havien informat, havia muntat al costat del riu.
Quan hi va arribar, el sol acabava de separar-se de l’horitzó.
Va trobar l’Il•luminat meditant. Va esperar respectuosament uns minuts fins que el mestre va notar la seva presencia... En aquell moment, i com si l’hagués estat esperant, es va girar cap a ell i, amb una expressió plàcida, se’l va mirar als ulls en silenci.
Mestre, ajuda’m- va dir l’home-. A la nit m’assalten pensaments terribles i no tinc pau ni em veig amb cor de descansar i gaudir de les coses que visc. Diuen que tu ho ressols tot. Ajuda’m a fugir d’aquesta angoixa...
El mestre va somriure i li va dir: -T’explicaré un conte:
“Un home ric va enviar el seu criat al mercat a buscar aliments. Però al cap de poc d’arribar-hi, es va creuar amb la mort, que se’l va mirar fixament als ulls.
El criat va empal•lidir de l’espant i va sortir corrents deixant enrere les compres i la mula. Esbufegant, va arribar a casa del seu amo.
Amo, amo! Si us plau, necessito un cavall i uns quants diners per marxar ara mateix de la ciutat...Si surto ara, potser arribaré a Tamur abans que es faci de nit...Si us plau, amo, si us plau!
El senyor li va preguntar el motiu d’una petició tan urgent i el criat li va explicar a batzegades la seva trobada amb la mort.
L’amo de la casa va rumiar un instant, i apropant-li una bossa de monedes, li va dir:
D’acord. Que així sigui. Vés. Emporta’t el cavall negre, que és el més veloç que tinc.
-Gràcies, amo-
-va dir el servent. I, desprès de besar-li les mans, va córrer cap a l’estable, va muntar el cavall i va marxar veloçment cap a la ciutat de Tamur..-Quan va perdre de vista el servent, l’home adinerat va caminar cap al mercat a la recerca de la mort.
-¿Per què has espantat el meu servent?- li va preguntar així que la va veure.
-¿Espantar-lo? ¿Jo? – va preguntar la mort.
Sí- va dir l’home ric-. Ell m’ha dit que avui s’ha creuat amb tu i te l’has mirat amenaçadorament. Jo no l’he mirat amenaçadorament- va dir la mort.- L’he mirat sorpresa. No m’esperava veure’l aquí aquesta tarda, perquè se suposa que l’he de recollir a Tamur aquesta nit!”
-¿Ho entens?- va preguntar l’Il•luminat.
És clar que ho entenc, mestre. Intentar escapar dels mals pensaments és sortir a buscar-los. Fugir de la mort és anar a trobar-la.
Això mateix.
-Tinc tant per agrair-te, mestre...- va dir l’home-.
Sento que des d’aquesta nit mateix dormiré tan tranquil recordant aquest conte que em llevaré serè cada matí...
Des d’aquesta nit...- va interrompre l’ancià- no hi haurà més matins.
-No ho entenc- va dir l’home.
Llavors és que no has entès el conte.
L’home, sorprès, va mirar l’Il•luminat.
i va veure que l’expressió de la seva cara... ja no era la mateixa....

PRODUCCIÓ PRÒPIA

Silencio, de Sofia El Kanfoud
Estaba dormido, no te sentí.
Desperté, no estabas.
Pronuncié tu nombre, silencio...
Volví a llamarte, más silencio.
Me inquieté, lloré,
Tu ausencia dolió.
... tu recuerdo empezó.


A Baix a Mar, de Gemma Folch
A Baix a Mar
vaig decidir anar
a fer un tomb
i al Xiringuito menjar un gelat.
Miro cap avall
i no em paro de fixar
en estrangers que no viuen
sense sandàlies ni mitjons posats.
Som setembre, gent a la platja;
I per culpa de mil para-sols no hi puc cabre.
El que ja no podrà ser,
serà tocar, del mar, l’aigua.
Perquè amb tanta gent de fora
semblem sardines en llauna!
Miro llarg Passeig
i tothom en banyador,
sense oblidar-nos dels turistes
que ens envaeixen a l’agost!
Aviat serà fosc
i tothom marxarà.
Ja m’està bé,
una mica de tranquil•litat!
Recuerdo de ti, de Sofia El Kanfoud
El tener memoria,
es recordar el pasado,
es vivir el presente,
es estar a tu lado,
por los años felices
que hemos pasado.
Cada etapa que pasa
estando a tu lado,
divino tesoro
que Dios me ha dado.
Estuve anoche
mirando las estrellas,
la que más brillaba
eras tu una de ellas.
Deseo que pase
el tiempo al revés,
para volver a encontrarte
y empezar otra vez.
Entraste en mi vida
como sangre que fluye y fluye
y nunca se para,
porque si no la vida,
va y se me acaba.
Deseo llevarte,
siempre en mi mente,
recordar tu cara
al quedarme dormida,
despertar en un valle
donde estemos unidos.
Vivir en el tiempo,
sentir la pasión
de tus grandes besos,
preciosos momentos
por estar a tu lado.
Lo bello es vivir,
siempre enamorados.
Dos corazones que laten,
con un mismo latido,
fundidos en uno,
el tuyo y el mío.

La por, de Gemma Folch
Veig allà en mar
enmig d’un temporal;
Un vaixell d’humils homes
que el mar els vol fer mal.
Espantats, esporuguits,
la por els envaeix ja.
S’endinsen, cada cop més,
als abismes marins, llunyans.
No poden tornar a mar, els pescadors.
Les ones abracen la barca i se’ls enduen.
De matinada, la tempesta amaina,
ja els esperen les dones remendant les xarxes.
Tornen a la platja, trepitgen la sorra, contents.
L’alegria de tothom és infinita, emocionant.
Han sobreviscut, la por ja ha passat;
I el poeta s’inspira, i escriu, allà al costat.
Miscel.lània:
Efemèrides d’un 28/06:

28/06/1712: Neix Jean Jacques Rousseau,escriptor,filòsof i music definit com un il•lustrat, essent part de les seves teories una reforma a la Il•lustració i prefigurant al posterior Romanticisme.
28/06/1867: Neix Luigi Pirandello, reconegut dramaturg, novel•lista i escriptor de relats curts italià, guanyador el 1934 del Premi Nobel de Literatura.
28/06/1979: Mor Blas de Otero, poeta espanyol. Fou un dels principals representants de la poesia social dels anys cinquanta.
28/06/1963: Es publica la novel•la “Rayuela”, de Julio Cortázar
28/06/1870: Neix José Mª Gabriel y Galán, poeta espanyol
28/06/1974: Mor Mª de la O Lejárraga, escriptora espanyola
28/06/1995: Mor Mercedes Ballesteros, escriptora espanyola
Concursos: Us informem de la XII convocatòria als Premis Vila de Torredembarra: la convocatòria cultural més important del municipi integra aquest any12 guardons que repartiran un total de 22.350 € en premis en metàl•lic.
-Els premis Vila de Torredembarra enguany afegeixen un nou guardó: el de contes infantils il•lustrats Llegir per Créixer, que té una dotació de 600 euros
-El premi més ben dotat és el Mañé i Flaquer de periodisme, que atorga 6.000 euros al millor treball que tracti sobre el turisme en qualsevol dels seus àmbits i que també serveix com a beca per a l'elaboració d'un reportatge turístic sobre Torredembarra.
-També es concediran 2.000 euros al guanyador del premi de comunicació local, en el qual hi poden concórrer articles i reportatges publicats a la premsa escrita o emesos per ràdio o televisió que tractin sobre el municipi de Torredembarra.
-Com cada any, dins el Mañé i Flaquer, també es concediran dos reconeixements: a persones o col•lectius que hagin destacat per la promoció cultural de Torredembarra i a persones o institucions de l'àmbit cultural relacionades amb el País Basc.
-La resta de convocatòries són el premi d'arts plàstiques Josep Pujol Montané (1.500 euros), Pere Badia de poesia (2.000 euros), Pere Romeu d'arts plàstiques (1.000 euros en la modalitat de fotografia i 2.500 euros, per a pintura), la beca de recerca històrica (2.500 euros), Bambolina de teatre (1.000 euros), el de narrativa Isabel de Villena (600 euros), el concurs literari juvenil (300 euros per categoria), de narrativa infantil (200 euros), el premi de Bones Pràctiques de Sostenibilitat (200 euros) i el Sinibald de Mas de recerca de batxillerat (300 euros).
-Podeu entregar els vostres treballs al Patronat Municipal de Cultura, al c/Capella num.6. El termini de presentació és el 19/10 i la publicació de veredictes i lliurament de premis serà el 19/11. Per a més informació podeu visitar www.torredembarra.cat o trucant al 977.64.38.88

Hi havia una vegada...”una vegada”/ que a força de ser explicada/ es va repetir tantes vegades.../que es va tornar realitat.
(Jorge Bucay)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

2009 Ona Literària - Powered by Blogger
Blogger Templates by Deluxe Templates
Wordpress theme by Dirty Blue