10/11/2009: Federico García Lorca

AUTOR CONSAGRAT
Biografia
Federico García Lorca va néixer a Fuente Vaqueros, a Andalusia, el 1898. Va ser poeta i dramaturg.
Estudià dret i filosofia i lletres a Granada i a Madrid, on residí des del 1919 a la Residencia de Estudiantes on conegué Juan Ramón Jiménez i Antonio Machado i es féu amic de Salvador Dalí i dels seus condeixebles Rafael Alberti, Jorge Guillén i Pedro Salinas, a la generació dels quals, dita del 1927, cal adscriure la seva obra.
Conegué Catalunya, des del 1925, a través de la seva amistat amb Dalí, a qui dedicà una oda l’any 1926. Sebastià Gasch i el grup de L'Amic de les Arts li feren conèixer la vida popular i cultural de Barcelona, on féu la seva primera exposició de dibuixos, a les galeries Dalmau el 1927.
Aviat es relacionà amb els grups de Mirador i de Quaderns de Poesia i donà conferències i lectures. Margarida Xirgu, principal protagonista de les estrenes lorquianes a Barcelona, li féu conèixer el món teatral.
García Lorca ha influït sobre els poetes de la promoció de Rosselló-Pòrcel, Blai Bonet, etc. Participà en els actes de l'aniversari de la mort de Góngora amb una conferència sobre La imagen poética de Luis de Góngora, que constitueix un document important sobre la concepció i l'elaboració de la poesia d'ell mateix.
Excepcionalment dotat per a tota activitat artística, a més de poesies i peces teatrals feia dibuixos i versions musicals de cançons populars. Amb la Segona República, fundà La Barraca, grup de teatre universitari que dirigí Eduardo Ugarte i que recorria els pobles de Castella amb les obres del Segle d’Or espanyol.
Féu viatges a Galícia; a Nova York, el 1929, d’on surt Poeta en Nueva York; a Cuba, el 1930; i a l'Argentina, el 1933, per tal de promoure les seves obres a la companyia teatral Lola Membrives, la posada en escena de La dama boba de Lope de Vega va atraure més de seixanta mil persones. En aquesta època va escriure Llanto por Ignacio Sánchez Mejías que va commoure el món hispà.
Quan esclatà la Guerra Civil, el 1936, Colòmbia i Mèxic van oferir-li exili preveient que podria ser víctima donat el seu càrrec com a funcionari republicà. Va rebutjar l’oferta i va anar a Granada a passar l’estiu aliè de què ell podia ser una amenaça. De fet, ell mateix havia dit que es sentia alhora catòlic, comunista, anarquista, llibertari, tradicionalista i monàrquic. Mai es va afiliar a cap llista i fins i tot va tenir amistat amb Primo de Ribera de qui deia:
“Otro buen chico. ¿Sabes que todos los viernes ceno con él? Solemos salir juntos en un taxi con las cortinillas bajadas, porque ni a él le conviene que le vean conmigo ni a mí me conviene que me vean con él”.
També va declarar-se totalment espanyol a una entrevista que li van fer a El Sol de Madrid poc abans de morir:
“Yo soy español integral y me sería imposible vivir fuera de mis límites geográficos; pero odio al que es español por ser español nada más, yo soy hermano de todos y execro al hombre que se sacrifica por una idea nacionalista, abstracta, por el sólo hecho de que ama a su patria con una venda en los ojos. El chino bueno está más cerca de mí que el español malo. Canto a España y la siento hasta la médula, pero antes que esto soy hombre del mundo y hermano de todos. Desde luego no creo en la frontera política”.
Després de rebre una denúncia anònima, potser més per raons personals que per activitats polítiques, fou detingut per la Guàrdia Civil franquista i afusellat el 19 d'agost. Les darreres investigacions sostenen que va ser afusellat per raons territorials ja que el seu pare era un cacic progressista i alguns altres cacics li guardaven rancor. El seu cos encara és en una fosa comú al municipi d’Alfacar, Granada.

Bibliografia
La seva obra poètica, iniciada amb Impresiones y paisajes (del 1918) i Libro de poemas (del 1921), que a través d'elements romàntics i modernistes mostren progressivament la sensibilitat personal de l'autor en formes i motius de gust popular, arriba a la plenitud amb Canciones (el 1927), Romancero gitano (el 1928), Poema del cante jondo (el 1931) i Llanto por Ignacio Sánchez Mejías (el 1935), on assimila formes i elements populars amb les adquisicions de l'avantguardisme i de la poesia culta de la seva generació, en poemes d'una estilitzada elegància, que oscil·len entre la tragèdia i el lirisme.
Més decantats cap a les formes d'avantguarda són l'Oda a Walt Whitman (del 1933) i Poeta en Nueva York (del 1940), cant angoixós a la gran ciutat com a nucli deshumanitzador.
En la seva producció teatral, el llenguatge líric, les cançons i els romanços que hi intercala, i la concepció poemàtica de l'obra, són característiques essencials: Mariana Pineda (del 1927) i La zapatera prodigiosa (del 1930), una fina caricatura de la relació entre una muller jove i un marit vell. Hom pot considerar tragèdies Bodas de sangre (del 1933), on l'amor il·legítim és perseguit pel fatalisme, Yerma (del 1937), sobre la maternitat frustrada, i La casa de Bernarda Alba, estrenada per Margarida Xirgu a Buenos Aires el 1945, colpidor retaule del tabú de la virginitat en un medi rural.
Unes altres peces: Así que pasen cinco años (1931), Retablillo de don Cristóbal (1931), Amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín (1931), El público (1933), Doña Rosita la soltera o El lenguaje de las flores (1935); exemplifiquen aspectes més experimentals o recreatius de la seva obra.
La ubicació meridional de Granada, on es trobava viva l’herència mora, el folklore, orient i una geografia agresta, queden impreses en tota la seva obra poètica, on els romanços i la èpica es fonen de manera perceptible.

Recursos
Si voleu saber més sobre Lorca, a la Biblioteteca trobareu moltes de les seves obres poètiques i teatrals, a més d’alguns llibres per a nens i cançons de bressol. També hi ha llibres crítics i biogràfics. (Busqueu-ho al catàleg.)
Podeu buscar informació a la xarxa. Recomanem la pàgina sobre l’escriptor a CervantesVirtual i la pàgina FedericoGarciaLorca on trobareu tota la seva obra.

Textes escollits
En aquest programa vam llegir els següents texts que podeu trobar a la xarxa:
PRODUCCIÓ PRÒPIA

El passat dijous 5 de novembre, el nostre company, Josep Lleixà, va anar als Matins de TV3 a participar en la secció "El club dels poetes desconetugs" de la Núria Feliu. on va llegir el poema titulat "La por". Per aquesta raó, vam voler que el poguéssiu sentir una altra vegada i el vam acompanyar amb altres poemes i textos de la mateixa temàtica.

La por, de Josep Lleixà

Quan el nostre cor està enamorat,
tenim por de no aconseguir el desitjat.
I un cop ja conquerit , tenim por per l’amor.
Tenim por de perdre l’amor, tenim por.
Així és l’amor , ara por, ara amor embogit
i degut a aquesta por, mai del tot assaborit.

Tinc por que t’allunyis i em falti el teu consol.
Tinc por que estiguis a prop, i tot així sentir-me sol.
Tinc por que degut a la por no et sàpiga estimar.
Tinc por de ser feliç, tinc por que això pugui acabar.
Tinc por de no tenir-te prou aferrada i emprenguis el vol.
Tinc por que aquest amor tan embogit
per por t’allunyi de mi, per no patir tant de neguit.

De que tinc por si mai t’he vist?
De la por, amor, de la por.

26-12-2008

Tinc por, de Teresa Minguijón

Tinc por al fred sense refugi,
A la gana sense menjar,
Al cansament sense jaç.

Tinc por als amics covards,
Als enemics amb pell de be,
als cors sense sentiments.

Tinc por als ignorants de bona fe,
Als malignes intel·ligents,
Als incapaços amb poder.

Tinc por als que adoren els diners,
Als creients intolerants,
A les veritats intransigents,

Tinc por a les guerres justes i injustes,
A la raó que ho és a la força,
A qui la llibertat dels altres escurça.

Tinc por.

Carta d’amor, de Vivian Segurana
Em fa por estar a soles amb tu, perquè no vull que vingui ningú més.
Em fa por quan em mires als ulls, perquè sento que et desitjo.
Em fa por dormir, perquè desperto pensant en tu.
Em fa por trobar-nos al sortir i paraula a paraula, t’agradés quelcom de mi.
Que un dia puguis enamorar-te...
Por d’equivocar-me.
Em fa por que entenguis les meves paraules,perquè llavors em sentiré compresa.
Em fa por el timbre del telèfon i no tenir res en que ocupar la meva ment.
Em fa por que coincidim en les converses i que el temps ens sembli curt en companyia.
Em fa por convidar-te a sortir i que vulguis quedar-te.
Em fa por que em convidis a entrar,
perquè no voldré sortir mai més.

MISCEL·LÀNIA
Efemèrides: del 10 al 16 de novembre.

10 de novembre
Naixements:
1759: Friedrich Schiller, poeta i dramaturg alemany.
1834: José Hernández, escriptor argentí.
1901: José Gorostiza, poeta mexicà.
Morts:
1644: Luis Vélez de Guevara, dramaturg i novel·lista espanyol.
1891: Arthur Rimbaud, poeta francès.
1991: Montserrat Roig, escriptora catalana.
2001: Ken Kesey, escriptor americà, Premi Politzer de 1980 per La cançó del botxí.

11 de novembre
Naixements:
1821: Fiódor Dostoievski, escriptor rus.
1899: Joan Oliver/Pere Quart, poeta català.
1926: Noah Gordon, escriptor americà.
1936: Alberto Vázquez-Figueroa, novel·lista espanyol.
Morts:
1855: Sören Kierkegaard, filòsof danès.
2003: Miquel Martí i Pol, escriptor, poeta i traductor català.

12 de novembre
Naixements:
1651: Sor Juana Inés de la Cruz, poetessa mexicana.
1942: Cristina Peri Rossi, poetessa, narradora i assagista uruguaiana.
Morts:
1865: Elizabeth Gaskell, novel·lista britànica.
2007, Ira Levin, escriptor americà.

13 de novembre
Naixements:
1850:
Robert Louis Stevenson, novel·lista escocès.
1929: Jaime Gil de Biedma, poeta espanyol.

14 de novembre
Esdeveniments:
1883: es va fundar la Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
Naixements:
1907:, Astrid Lindgren, escriptora sueca.
1917: Rafael Abella, escriptor català.
1926: Juan Antonio Vallejo-Nágera, escriptor i psiquiatra espanyol.
Morts:
1813: Antoni de Capmany, escriptor, historiador i polític català;.
1910: León Tolstói, novel·lista rus.

15 de novembre
Esdeveniments
1537: es va inaugurar a Granada la Universidad Literaria, creada per Carles V.
1990: l’escriptor argentí Adolfo Bioy Casares guanyà el Premi Cervantes.
1995: la UNESCO aprova el Dia Mundial del Llibre i els Drets d’Autor.
Naixements:
1862: Gerhart Hauptmann, dramaturg alemany, premi Nobel de Literatura del 1912.
1930: James Graham Ballard escriptor britànic.
Morts:
1670: Comenius, escriptor xec.
1916: Henryk Sienkiewicz, escriptor polonès, premi Nobel de Literatura en 1905.

16 de novembre
Naixements:
1810: Karel Hynek Mácha, poeta xec.
1880: Alexander Blok, poeta rus.
1892: Guo Moruo, escriptor xinés.
Morts:
1995: Jack Finney, escriptor americà.

Concursos
Us informen d’alguns dels premis literaris als que podeu optar durant aquests mesos de novembre i desembre:

Narrativa
En la modalitat de narrativa:
XII Premi Ramon Ferrando Adell de Contes Curts, de la localitat de Jesús. Termini de presentació: 11 de desembre
XXVIII Concurs Literari de Sant Antoni, del Perelló. Termini: 14 de desembre

Poesia
XV Premi Tardor de Poesia, de Castelló de la Plana. Termini: 11 de desembre
XXVIII Concurs Literari de Sant Antoni, del Perelló. Termini: 14 de desembre

A Torredembarra
XI Cartell de Premis en diverses modalitats: posia, teatre, narrativa infantil, narrativa juvenil, treball de recerca, periodisme... El termini de presentació es el 30 de novembre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

2009 Ona Literària - Powered by Blogger
Blogger Templates by Deluxe Templates
Wordpress theme by Dirty Blue